El papus!

La Rosa explica...

Deu fer uns 15 anys, mireu si sóc iaia, algunes professores del Servei fèiem cursos de correcció fonètica i de conversa per a alumnes de l’Escola de Mestres que tenien el català com a segona llengua. El títol que obtindrien els permetia fer les matèries de català a la primera etapa de la EGB i en català la resta d’assignatures de la primera i la segona etapa de l’Educació General Bàsica, o sigui des dels 6 fins als 14 anys. Es considerava, per tant, que aquests mestres eren qui havia de donar el model de llengua i el grau d’exigència era molt alt. Es pretenia que, en sortir de l’Escola de Sants, no es distingís quins alumnes hi havien entrat essent catalanoparlants i quins castellanoparlants.

De la didàctica i les diverses metodologies que ens vam inventar, n’han sortit manuals i, personalment, som professionals marcades per aquella època i per l’enginy que vam haver de desenvolupar. I, com sempre, no ens vam lliurar de les anècdotes. Us n’explico una:

Els pronom febles eren un cavall de batalla. Els practicàvem amb cartes, bolígrafs, monedes, peces de Lego de colors, de mides, ...i, tot d’una vaig començar a treure rendiment de les receptes de cuina: hi poso, hi tiro, n’hi afegeixo una mica més...

—I tu Vanessa què ens proposes?
—Jo he preparat un xarrup de papus
(ara sí que m’ha mort, què deu ser un xarrup de papus?)
—I com es fa? Què hi poses? (per guanyar temps... papus, papus ...?)
—S’agafa el papus, es pela el papus i es trinxa el papus. Es posa a bullir un litre d’aigua amb 200 grams de sucre i es fa com una mica d’almívar. Quan es refreda, s’hi afegeix el papus trinxat i es remena ben remenat i...
(què cllns és aquest desgraciat de papus...?)
—...i llavors es posa 24 hores al congelador. Millor remenar-lo de tant en tant, i ja està fet.
—I com se serveix? (se m’acaba el temps i no sé què és el papus...!)
—Doncs en copes de gelat i s’hi afegeix una fulla de menta per sobre. Queda molt bé.
—I és bo? (no sé de què m’està parlant...o...sí...em sembla que ja ho seé!)
—No ho sé, no l’he tastat mai.
—Escolta Vanessa, el papus és un fruit marró per fora i blanc per dins que...
—Sí, en castellà es diu coco i al diccionari hi vaig trobar que en català es podia dir coco i papus.

Compte, que ve el papus...!