La cara amena de la traducció automatitzada

El Xavier explica...

Des que els sistemes de traducció automatitzada van entrar als Serveis Lingüístcs les tasques de traducció s’han simplificat, com a mínim en l’aspecte temporal. D’altra banda, la revisió del text traduït automàticament normalment és força més complexa que la d’un text produït per un cervell humà, perquè hi has de posar tots els sentits per evitar que passin com a bones les traduccions excessivament literals, els problemes sintàctics derivats de les diferències estructurals de cada llengua i, sobretot, les traduccions absurdes que, sense l’ajuda imprescindible de l’original, de vegades són gairebé impossibles d’interpretar.

Han passat uns quants anys des que vam començar a usar aquest tipus de programes i són diversos els que hem fet servir durant aquest temps. És veritat que el control de les polisèmies, els sentits figurats i les locucions i frases fetes cada cop és més bo, i que molts errors en què abans queien els traductors automatitzats ara ja queden ben resolts; però són moltes les traduccions que han passat per les nostres mans i, de perles, n’hem trobat unes quantes.

En mirar els capítols d’un document, sobta trobar, després del capítol V, el capítol VAIG VEURE (en l’original, capítulo VI) i t’adones que el programa no sap res ni de romans ni d’àrabs. De segur —a bona assegurança, segons el traductor (a buen seguro)— que no et pot passar per alt. Encara que podries donar per bo un Cabàs de ressonàncies bíbliques, tot i que benaurança persona (dicha) inicialment era un tal Moisés; o una afirmació tan rotunda com ara que «els pròcers entrenats són capaços d’adquirir un lèxic de diverses desenes de paraules», quan en realitat els entrenats originàriament eren primates. Ni tan sols quan l’encerta, res no queda «fora de perill de perills» (a salvo).

El joc que dóna la polisèmia i l’homonímia embolica que fa fort amb «qualificacions que resulten estris» (útiles), «el canvi en l’arracada de la funció de producció» (pendiente) o «les rendes salarials de marits i les taxes de participació laboral de les seves manilles» (esposas). Cal dir, però, que de vegades el traductor automatitzat s’esforça per millorar el text evitant repeticions: «identifiquen l’ocupació femenina amb ús de baixa o nul·la qualificació» ([...] empleo femenino con empleo [...]). Tot i que queda palès que el domini de l’anglès no acaba de ser satisfactori: «Tasca and Monopoly Capital: The Degradation of Work» (Labor) o «If you senyor want the juice put it back in the backpack» (don’t —i la t?, sempre sobra algun cargol—).

Amb els verbs, de vegades tampoc se’n surt: «el complex equilibri que es cregui entre les demandes» (crea), «l’activitat que desempenyora cada un» (desempeña), «si hi l’anessin» (si lo fueran —amb combinació de pronoms innovadora de regal—).

Els noms propis sovint no s’escapen dels tentacles del traductor i així darrere Garric, Duren, Fregiré, Robust, Barbés Bergman i Rosada Jurada s’amaguen Carrasco, Duran, Freire, Recio, Barbara Bergman i Rocío Jurado.

Un dels mons més rics a l’hora de donar traduccions psicodèliques, però, és el de l’homonímia entre formes verbals conjugades i noms i adjectius. Així, un misteriós «estudi de fins i fiques» resulta que només parla de fines y metas. I algú pot afirmar solemnement: «Neda dec a qui neda he promès» (nada). Com a resposta algú altre pot dir, agropecuàriament parlant: «Pinso que pot ser cert» (pienso).

Les frases es van transformat en trencada (cascada) i deixen de dir el que deien. Trobem que les «preferències s’estenen a exemplificar» (se tienden), que una dona que està a càrrec de ca seva és una estimi de casa (ama) que a més sol tenir poc temps deslliuri (libre), o que en economia es parla d’«efectes de substitució i rendeixes» (renta). L’esmentat d’una altra manera (dicho): un desgavell.

En llaures de la simplicitat (aras), és millor usar un lèxic menys artificiós. Encara que amb el llenguatge especialitzat, és inevitable que la cosa es compliqui, sobretot si topem amb «els residus d’aminoàcids carregats de les rosteixes citoplasmàtiques» (asas). Cal destacar, però, l’esforç del traductor automatitzat en la renovació terminològica i tecnològica, que el fa rebatejar la sonda interplanetària ACE com a PUNT DE SERVEI, o converteix el nervio vago en un nervi gandul, els músculos flexo-extensores en músculs llum articulada-extensors i les hormonas en hormicos.

Com passa sempre, si hi barregem l’anglès pel mig, tot pot arribar a fer un pet esmenable «després d’haver passat per un procés de petar review» (peer). Amb l’ull ben entrenat, però, trobar el parany de la traducció automatitzada és cusi segura (ui!, perdó, en l’original, cosa segura).