Kohal´qiui o Joan?

El Robin explica…

Temps era temps, els anys vuitanta (ai, quin temps, quan, com diuen els anglesos, els homes eren homes i la cervesa era cervesa), teníem un petit tinglado, una barraca al cel (on abans hi havia el Departament d’Antropologia Biològica (o era Biologia Antropològica, no me’n recordo), però sí que hi havia moltes calaveres i fantasmes —del tipus post mortem, no dels altres (buenooo, també n’hi havia, d’aquests!). Entre la varietat humana que passava per aquesta barraca, començaven a aparèixer persones (majoritàriament dones vestides amb una indumentària força exòtica d’origen africà) que només demanaven que jo certifiqués que el nom que volien posar al seu nodrissó existia. Els havien dit a l’administració del Registre Civil que calia un certificat per demostrar que el nom (d’origen tribal a l’Àfrica, que no figurava en la llista oficial de noms de l’Estat espanyol) existia. I per algun motiu, pensaven que jo (l’incipient Servei d’Assessorament Lingüístic de l’EIM) era la persona indicada per lliurar aquest «paper».

A mi em feia molta gràcia la necessitat de lliurar un certificat que donés testimoni que una paraula existeix. (És clar que existeix! I ara!). Però m’entristia que una dona no pogués posar al seu bebè el nom que ella volia. Lliurava certificats a punta pala, fins que un dia se li va acudir a un funcionari de dita administració d’esbrinar qui era aquest Robin Rycroft, i amb quin dret lliurava certificats.

En aquest moment es va acabar el flux de persones exòtiques amb robes policromàtiques, però almenys puc tenir la satisfacció que ara mateix, pels carrers de Barcelona, hi pot haver més d’un adolescent que es diu Kohal´qiui en comptes de Juan, que era el nom que li volien posar l’administració de l’Estat espanyol.