Pot ser?

La Marta explica...

Fa uns anys, un becari de llenguatge cientificotècnic acabava de començar la seva beca. Un dels primers textos que li vaig passar perquè comencés a fer pràctiques de correcció era un text curt, escrit per un vicerector, que era un conegut catedràtic (només direm el pecat i no direm el pecador, eh?).

El becari, que era un xicot molt aplicat i molt competent, va estar-se una llaaaaaaaarga estona fent la correcció. Va consultar tots els materials que va necessitar (els llibrets verds, diccionaris, gramàtiques, etc.). I s'ho tornava a mirar i s'ho tornava a mirar... Finalment, molt prudent ell, va gosar aixecar-se i venir a preguntar-me, amb un fil de veu (aleshores era una mica tímid): "Pot ser que hi trobi tantes coses? Pot ser que aquest text estigui tan malament? És que com que m'has dit que l'havia escrit un vicerector...".

No s'ho creia. No s'ho podia creure. Ai, la joventut! Santa innocència!