L'Aparajit

La Conxa explica...

Tinc la primera imatge de l'Aparajit assegut davant la taula de la Maite, a punt de matricular-se. Ell, tot discret, va trigar a dir-nos que era el professor indi que venia a fer el curs d'estiu del 2007, després de conèixer en Carod en una de les seves expedicions governamentals. Aclarides les qüestions formals, va començar el nivell inicial, i el vam omplir de materials, com si tinguéssim al davant l'ambaixador de l'Índia, país de casta elevada.

Tot i que era un hispanista consumat, per allò dels colonialismes li vam oferir la guia de conversa universitària anglès-català. L'endemà mateix va dir que la volia traduir al bengali. Al bengalí? Sí, la parlen més de no-sé-quants milions de parlants, recordo que va fer constar; per nosaltres, que som set o vuit, era ben bé un motiu de pes.

L'Aparajit estava al grup de la Montse Fullola, amb altres alumnes procedents de força països, com sol passar als cursos d'estiu. Els progressos que feia eren considerables; de seguida venia a practicar el bon dia i l'adéu, tot passejant-se pel Servei amb una certa cerimònia.

Els últims dies abans de vacances va fer una visita a l'Edifici Històric, just quan als jardins centrals els Juliols hi instal•len quatre tauletes i el bar. Ell, que ho collia tot i era perfectament capaç de mantenir una conversa pausada, em va dir que m'invitava a fer un cafè i va prendre la iniciativa: Sisplau, dos tallats! li diu al cambrer. I aquest, mirant cap a la màquina italiana, fa: Oido, dos cortados!