Un document amb promesa d'herència

En Manel explica...

Una vegada, la Maite, amb la bonhomia que la caracteritza, i amb un punt d'ingenuïtat, em va "passar" un client molt especial: un avi de Granollers d'uns 80 anys que havia de redactar un document de recurs amb valor judicial, i no se'n sortia; l’hi vaig fer, és clar. La història va durar un cert temps, amb clarors i alguna tenebra (ens reuníem al Pati de Ciències). Finalment, en vaig redactar tres, de documents, un dels quals l'adreçàvem al síndic de greuges (de la Generalitat). Però, el més curiós del cas és que vaig acabar mig assumint respecte d'ell, amb una pila de petits neguits i rialles, una funció híbrida entre assessor fiscal i jurídic, tècnic immobiliari, tutor de família, mossèn i, és clar, representant de la "norma" en termes molt generals. Em va acabar dient (feia catúfols...) que em nomenaria hereu -si tot finia bé, és clar- o que, si més no, em convidaria a una bona arrossada a la Barceloneta (la gastronòmica, no pas la revolucionària).